Les previsions de temps pel dia 17 de setembre no eren bones, pero tot i així varem decidir pujar encara que fos per a disfrutar de la muntanya que tant ens agrada. A mig cami els núvols eren més densos, no s'hi veia gaire, però era agraït per que no feia calor...
Arrivem al cim del Puigmal, un fred que pela crescut pel fort vent que fa. Ens trobem amb força gent i un control d'una cursa que ve de Núria. Després de la foto de rigor, decidim, bé, jo decideixo seguir al meu GPS, pel següent. No es veia res a partir de 15 metres, però amb l'ajuda del GPS i el coneixement del terreny n'hi havia prou.
Passats 10 minuts, comença a ploure. Crec que és l'únic dia que ha plogut aquest setembre. I decidim tornar pel mateix cami de pujada, donat que no anem gaire ben preparats. De cop i volta, la pluja es va convertir en calamarsa, i la calamarsa amb neu. Si, si... ho heu sentit bé. Neu en un setembre que ha fet història per la calor... sort que només va durar 5 minuts, pero la pluja va persistir...
Finalment vam arribar al cotxe. Tot i el mal temps, vam disfrutar i ja estavem pensant en el sopar que vam fer a base de foie-grass, formatges, embotits i uns vins d'allò més bons...
